Accés al contingut Accés al menú de la secció
Inici  > Informació  > Apunts del treball i model productiu
 

16 de novembre de 2018

 
  • Els serveis que presten els vivers d’empreses a Espanya   (16.11.2018)

    De les 17 comunitats autònomes, 12 posseeixen vivers d’empreses, amb la finalitat d’assegurar l’èxit i l’accés als recursos humans i financers. Les comunitats autònomes de Galícia, Madrid i Regió de Múrcia tenen dos vivers dintre dels 10 millors en el rànquing global espanyol. D’altra banda, les acceleradores d’empreses han assolit la xifra de 94 (+31%), la major concentració d’aquestes es dona a Madrid i Catalunya, seguides d’Andalusia i la Comunitat Valenciana. La major part de les acceleradores (81%) es van posar en marxa a partir del 2010 i un 50% entre 2013 i 2015. Només un 34% de les analitzades assenyala l’obtenció de beneficis entre els seus objectius, la majoria destaca la creació d’empreses viables, la generació d’ocupació, el creixement econòmic i innovació oberta. Per característiques, el nombre mitjà d’empleats en plantilla és de 7 persones i l’àrea urbana és el seu àmbit d’actuació. D’altra banda, un 38% té un pressupost d’inversió de fins a 50.000 euros i un 11% compta amb més de 3 milions. Les accions de les acceleradores han d’anar orientades a mantenir i enfortir les empreses que han impulsat.

  • Prestacions de garantia a les comunitats autònomes   (16.11.2018)

    El Centre de Documentació i Estudis CIIS ha publicat un estudi comparatiu de les prestacions de garantia d’ingressos a les comunitats autònomes (CA). El document descriu les principals característiques dels sistemes de les prestacions d’ingrés mínim vigents a totes les CA a 1 de novembre de 2018. L’estudi també inclou gràfics comparatius de les quanties atorgades a les diferents unitats familiars segons la mida de la unitat de convivència, la despesa anual executada i la despesa per titular de la prestació i per habitant a les CA. Segons dades de 2016, el País Basc és la comunitat autònoma amb la despesa anual més gran executada en prestacions garantides (492 milions d’euros), seguida de Catalunya (174 milions) i Madrid (160 milions). Respecte de la despesa anual per titular de prestació, el País Basc i Catalunya també se situen al capdavant (6.449,09 i 6.037,72 euros, respectivament), seguides de Navarra (5.704,11 euros). Finalment, la majoria de les comunitats autònomes incrementa l’import a mesura que augmenten els membres de la unitat familiar, amb l’excepció d’Aragó, La Rioja i el País Basc.

  • El futur del sector del transport i la logística   (16.11.2018)

    La xifra de negoci del sector del transport i la logística ha registrat un creixement del 6,5% el darrer any i mostra potencial de creixement de cara al futur, segons l’opinió del 79% dels experts del sector, que recull el darrer informe de Randstad Research. El 58% dels experts estima que es mantindrà la tendència de creixement de l‘economia internacional, el 69% anticipa un creixement nacional i el 67% una millora en el propi sector. El 54% de les empreses estan disposades a invertir en expansió geogràfica; el 58%, en màrqueting i publicitat, i el 54%, en nous productes. A més, és un dels sectors més dinàmics quant a la creació d’ocupació, el 77% dels experts preveu que creixerà en els 12 mesos vinents. A més, mostrarà nivells de rotació i absentisme moderats, però un dèficit de talent important, tant en els perfils més qualificats (white collar) com entre els de menor nivell de qualificació (blue collar). Finalment, tot i el creixement previst en l’àmbit de la facturació, el nivell salarial es mantindrà estable en el 62% dels casos analitzats.

  • Anuari econòmic comarcal   (16.11.2018)

    El 2017, l’avenç del valor afegit brut català (VAB) ha despuntat en les Comarques Centrals, el Camp de Tarragona (increment del 3,6% en ambdues) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (+3,4%), per sobre de la mitjana catalana (+3,3%), segons l’Anuari Econòmic Comarcal BBVA 2018. L’increment d’aquests territoris s’ha produït gràcies al creixement dels sectors de la indústria i els serveis (+5,7% i +2,9%, respectivament, a les Comarques Centrals; +5,3% i +3,1% al Camp de Tarragona i +5,1% i +2,9% a l’Àrea Metropolitana de Barcelona). L’informe també destaca l’increment del VAB a les Comarques Centrals gràcies al sector de la construcció (+4,4%). Per comarques, destaquen el Vallès Occidental (+5,1%), Bages (+4,2) i Osona (+4,2%). Per sectors, en el primari només ha crescut el VAB del Segrià, el Bages i el Pla de l’Estany (+3,1%, +1,4% i +0,6%, respectivament); en la indústria, han sobresortit el Baix Penedès (+6,4%) i el Baix Camp (+6,2%); en la construcció, el Montsià, el Maresme i el Gironès (+7,6% totes tres) i en els serveis, el Pallars Sobirà (+4,7%) i la Cerdanya (+4,5%).

  • Mercats emergents   (16.11.2018)

    La revista hosteltur de novembre dedica el tema de la portada als mercats emergents, una alternativa de la indústria turística espanyola davant el canvi de cicle el 2019, quan els turistes tornin a viatjar a altres destinacions competidores. Segons l’article, es plantegen dues opcions: apostar per la demanda domèstica o mirar cap a l’exterior, cap als mercants emergents de l’est i de l’oest. Els mercats emissors europeus representen més del 80% dels turistes que rep l’Estat espanyol. Tanmateix, és també el mercat que més ha reduït les seves arribades amb la recuperació d’altres destinacions mediterrànies. En canvi, l’any 2017, l’arribada de turistes argentins es va incrementar gairebé un 33%; els brasilers, un 25%, i els mexicans un 22%. Per al mercat del Japó i de l’Índia, Espanya és la setena destinació preferida. El flux de turistes estatunidencs també va créixer un 31,8%, i el turisme musulmà s’ha duplicat entre el 2014 i el 2017. Els aeroports de Barcelona i Madrid disposen de vols directes a Llatinoamèrica, Àsia, Pròxim Orient i Rússia, i aquest és un factor crític per créixer en mercats de llarga distància. Així mateix, les aerolínies de baix cost han obert noves oportunitats per atreure viatgers d’Estats Units i d’Àsia.

  • Previsions de tardor de la Comissió Europea   (16.11.2018)

    La Comissió Europea ha publicat les Previsions econòmiques europees de la tardor 2018, per als 28 països membres de la Unió Europea (UE-28). Segons l’òrgan executiu europeu, s’estima un creixement debilitat però suficient per permetre que l’activitat continuï creixent, l’atur disminueixi i els salaris creixin tímidament. S’espera que el creixement del PIB a la zona euro es moderi del 2,4% el 2017, fins al 2,1% aquest any i l'1,9% el 2019, lleugerament per sota de la taxa que es va projectar a l’estiu, i que es redueixi fins a l’1,7% el 2020. També preveu que el creixement de la resta del món es desacceleri (fins al 4% aquest any i el 2,8% tant el 2019 com el 2020), principalment pel deteriorament de les perspectives de creixement de les economies de diversos països emergents. A l’Estat espanyol la Comissió preveu que el creixement s’alenteixi fins al 2,6% el 2018, el 2,2% el 2019 i el 2% el 2020 i que l’atur continuï disminuint fins al 13,4% el 2020, el nivell més baix des de 2008. Preveu, així mateix, que el dèficit estructural s’incrementi 0,25 punts percentuals per arribar al volt del 3% del PIB i que s’estabilitzi durant el període 2019-2020 i que el deute públic disminueixi fins al 95,4% del PIB el 2020, com a conseqüència del creixement del PIB nominal i la disminució del dèficit pressupostari.





Nota

Les opinions que s'expressen en els estudis, informacions i anàlisis corresponen exclusivament als seus autors i autores.