Accés al contingut Accés al menú de la secció
Inici  > Informació  > Apunts del treball i model productiu
 

20 de juliol de 2018

 
  • Baròmetre del sector tecnològic 2018   (20.07.2018)

    El Cercle Tecnològic de Catalunya ha publicat la 10a edició del Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2018, que recull les percepcions d’una mostra de 1.025 empreses del total de 15.077 que conformen el sector tecnològic català l’any 2017. Més de la meitat de les empreses (54,1%) afirma haver augmentat la seva facturació anual, de les quals un 31,9% declara haver obtingut un increment superior al 2,5%. En relació amb el 2018, el 59,5% preveu una facturació encara major que la del 2017. Pel que fa a l’ocupació, un 35,9% de les empreses d’oferta tecnològica ha augmentat el nombre de llocs de treball durant el 2017 fins a situar el total de l’ocupació TIC a Catalunya en 111.600 llocs de treball; el 48,2%, a la ciutat de Barcelona. Per al 2018, el 53,8% de les empreses preveu contractar més personal. Per tal de retenir talent, el 51,6% de les empreses enquestades disposa de plans de formació i promoció i el 45,4% ofereix entorns de col·laboració virtuals per flexibilitzar el treball i la ubicació.

  • Observatori del Món Rural 2018   (20.07.2018)

    La pèrdua d’ocupació al món rural s’està suavitzant, de fet el descens és la meitat del que es va produir el 2016, segons dades que recull la segona edició 2018 de l’Observatori del Món Rural, publicat per la Fundació del Món Rural. Destaca el sobreenvelliment i també l’increment de la població estrangera (del 13,4% al 14,7%), especialment del grup de dones, tot i que la presència estrangera en zones urbanes i rurals continua sent predominantment masculina. Els indicadors econòmics i laborals mostren generació de noves empreses, augment del nombre d’afiliats a la seguretat social (+11% respecte de 2016; 321.679 persones afiliades més) i reducció de l’atur menor que en les zones urbanes. Tanmateix, la taxa d’atur de les zones rurals (9,1%) és inferior a la de les urbanes (11,1%), segons l’estudi. Així mateix, les comarques rurals guanyen 29 indústries agroalimentàries i mantenen una valoració alta de qualitat de vida (salut i augment de les llars d’infants, entre d’altres). Suspèn, no obstant això, la valoració del transport públic i la disponibilitat de fibra òptica. D’altra banda, s’eixampla el diferencial entre la renda familiar bruta disponible rural i urbana 2014-2015, diferència que passa de 920 euros a 1.380 euros per habitant i any.

  • Anuari de la pime catalana   (20.07.2018)

    Una alta rendibilitat econòmica i la joventut de l’empresa expliquen un part del creixement de l’empresa industrial catalana, segons el darrer Anuari de la pime 2018 presentat aquesta mateixa setmana. L’Anuari dedica el monogràfic a analitzar la dimensió i el dinamisme empresarial entre 2003 i 2015. Per mesurar-lo, el treball ha proposat l’indicador sintètic de creixement (ISC) que utilitza les variables treballadors d’empresa, actius i ingressos. En funció del seu ISC, les empreses es classifiquen com a molt dinàmiques (grup A), dinàmiques (grup B) i la resta (grup C). L’estudi també destaca que altres indicadors economicofinancers, com són l’actiu fix, la rendibilitat econòmica, la rendibilitat financera, la competitivitat, la productivitat i l’any de constitució presenten un comportament diferenciat però només expliquen un percentatge reduït del creixement empresarial. Tot seguit l’Anuari detalla àmpliament les dades econòmiques i financeres, elaborades a partir dels estats comptables de l’any 2016 de 74.588 petites i mitjanes empreses. En termes generals, destaca el creixement interanual de la rendibilitat financera (+7,7%) i de la rendibilitat econòmica (+5,9%).

  • Necessitats de renda als municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona   (20.07.2018)

    Davant la situació de pobresa que encara es dona en moltes famílies, diversos municipis s’estan plantejant la possibilitat d’implantar un sistema de garantia de rendes, segons un estudi de Ksnet i AMB. L’establiment d’una renda mínima garantida (RMG) en algun dels municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona podria incentivar moviments migratoris de la població amb rendes més baixes cap a aquests municipis, així com de la població amb rendes més elevades cap a altres municipis, segons la teoria del federalisme fiscal. Ara bé, no és clar que aquests efectes es produïssin a la pràctica, degut als costos de desplaçament i per les condicions mateixes del mercat de treball, puntualitza l’estudi. En qualsevol cas, per pal·liar aquests possibles efectes negatius, el treball proposa un sistema de RMG que es pugui implantar als municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona d’una manera coordinada. En concret, el treball descriu en detall els diferents elements que permeten dissenyar-la i estableix un mecanisme de coordinació entre municipis d’una determinada àrea geogràfica funcional, que incorpori el finançament de nivells superiors de govern així com diferents graus de solidaritat entre municipis.

  • Tendències de turisme 2018   (20.07.2018)

    L’informe biennal Tendències i polítiques de turisme de l’OCDE proporciona les dades més recents del turisme de 2017 i les principals tendències, iniciatives i reformes relacionades amb les polítiques de turisme dels països membres de l’OCDE. Els principals resultats mostren que el sector contribueix amb un 4,2% de mitjana al PIB, un 6,9% a l’ocupació i un 21,7% a les exportacions de serveis. Les arribades dels turistes internacionals als països membres de l’OCDE van tenir un increment interanual del 3,9% el 2016 (+3,9% mundial i + 4,7% a la UE-28). Aquests països compten amb el 55% de les arribades globals i el 59,5% dels ingressos mundials. A mitjà i llarg termini les prioritats de les polítiques de turisme han estat dirigides a enfortir la competitivitat i la sostenibilitat ecològica. En els dos darrers anys, ha sorgit la necessitat de desenvolupar, gestionar i promocionar les destinacions locals. Així, diverses accions han estat dissenyades per desenvolupar i comercialitzar productes i destinacions típiques. Molts països han creat noves ofertes basades  en el patrimoni natural i cultural i han volgut  desestacionalitzar el creixement mitjançant la promoció del turisme de salut i benestar, de negoci, d’esdeveniments i de diversos productes de nínxol.

  • Inversió en energia   (20.07.2018)

    Per tercer any consecutiu s’ha reduït la inversió global en energia, segons el darrer informe de l’Agència Internacional d’Energia (AIE). En total, el 2017 la inversió de governs i empreses en energia va ser de 1,8 bilions, un 2% menys que el 2016. Diversos sectors van acusar aquest descens, el més afectat va ser el de generació d’energia. Per contra, el sector elèctric és el que va atreure la major part de les inversions d’energia. Quant a la inversió en energies renovables i eficiència energètica, després de diversos anys de creixement, el 2017 es va reduir un 3%, i hi ha risc que s’alentirà més el 2018. Aquesta caiguda ha aixecat la preocupació sobre la capacitat del món de proporcionar prou energia neta per combatre el canvi climàtic. La Xina va romandre com la major destinatària de la inversió d’energia (una cinquena part del total mundial), seguida dels Estats Units. En innovació i noves tecnologies, la despesa dels governs en recerca de tecnologies baixes en carboni representen les tres quartes parts de la despesa pública en R+D.





Nota

Les opinions que s'expressen en els estudis, informacions i anàlisis corresponen exclusivament als seus autors i autores.