Accés al contingut Accés al menú de la secció
Inici  > Informació  > Apunts del treball i model productiu
 

25 de maig de 2018

 
  • Reducció de jornada per cura de menors i bretxa de gènere   (25.05.2018)

    El darrer número de la col·lecció Quaderns d’Informació Econòmica, de Funcas, inclou un article d’interès que porta per títol La bretxa de gènere a Espanya i el contracte de reducció de jornada per tenir cura de menors. En primer lloc, l’article evidencia que la diferència d’ingressos entre homes i dones no s’explica només perquè l’ocupació a temps parcial sigui majorment femenina sinó que també hi ha supòsits de diferència salarial desfavorable a la dona fins i tot treballant a jornada completa. Destaca, així mateix, que el percentatge de dones que treballen a temps parcial es duplica després del naixement del primer fill (del 15,7% al 31,3%); en canvi, entre els homes el percentatge es manté constant (al voltant del 4,8%). En segon lloc, el document analitza la Llei 39/1999, reguladora de la reducció de jornada per motius familiars. Aquesta norma atorga els mateixos drets a homes i dones; tanmateix, a la pràctica, són només les dones (95%) qui s’hi acullen. Per tant, la llei no ha aconseguit reduir la bretxa existent entre homes i dones en l’adopció de jornades reduïdes. A més, només les dones que gaudien d’un contracte indefinit s’hi van poder acollir, fet que suposa que la llei també ha obert una nova bretxa en relació amb les dones que no tenen fills menors de dotze anys o bé estan ocupades temporalment, conclou l’article.

  • Informe Infojobs 2017   (25.05.2018)

    Segons l’informe conjunt d’Infojobs i ESADE sobre l’activitat del mercat laboral a Espanya, les ofertes de treball publicades l’any 2017 en el portal van augmentar un 29% en relació amb un any abans (590.162 vacants més), el major creixement en termes absoluts dels darrers nou anys; en canvi, les inscripcions només van augmentar un 1%. Per tant, hi ha una menor competència en l’accés a l’ocupació (44 inscrits per vacant). La contractació de durada determinada és la que més va créixer (34% enfront del 13% de contractació indefinida). Els  sectors professionals que van registrar un major volum de vacants van ser compres, logística i magatzem (va duplicar les vacants), turisme i restauració (va créixer un 58%) i atenció al client (+18%). Els llocs de treball vinculats al món de les dades van continuar creixent el 2017 i, segons l’informe, el 47% de les empreses amb més de 50 treballadors preveu augmentar la contractació de perfils digitals en els propers anys. Es tracta de llocs que ofereixen un nivell de competència baix (pocs candidats per vacant) i uns bons salaris. L’informe també destaca que el 80% de la població activa i el 58% de les empreses diu estar a favor de fer públic el salari per fomentar la igualtat.

  • La inserció laboral dels titulats i titulades de màster de les universitats catalanes   (25.05.2018)

    Cada any es titulen de màster 15.000 persones, segons dades de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, AQU, que ha analitzat la inserció laboral del 45% d’aquesta població els cursos 2011-2012 i 2012-2013. L’estudi destaca que el nombre de persones que s’han titulat de màster ha augmentat el 70% en cinc anys. Les dades de la inserció laboral d’aquest col·lectiu mostren que 9 de cada 10 titulats, aproximadament, estan treballant el 2017. Tanmateix, el percentatge varia en funció de la titulació, oscil·lant entre el 83% de belles arts i el 100% d’enginyeria mecànica i disseny industrial. Les dades sobre les condicions laborals d’aquesta població indiquen que, el 2017, el 50% de titulats de màster tenen contracte indefinit; el 81% treballen a temps complet, i d’aquests, el 50% guanyen més de dos mil euros. Els salaris mitjans són més baixos en els àmbits de les humanitats i ciències experimentals; en canvi, tenen puntuacions per sobre de la mitjana en l’àmbit de les enginyeries.

  • Informe anual del Banc d’Espanya   (25.05.2018)

    El darrer informe anual del Banc d’Espanya considera que l’economia espanyola presenta encara elements de vulnerabilitat, com són un desequilibri pressupostari estructural pronunciat i una modesta correcció de l’endeutament. Aquest òrgan cita, entre els factors estructurals més rellevants que limiten el creixement, l’elevat atur estructural, l’envelliment de la població, el menor creixement de la taxa d’activitat derivat del canvi demogràfic i la reduïda productivitat, com a resultat de l’excessiva dualitat contractual del mercat. Com a aspectes positius, destaca el creixement dels intercanvis comercials durant el 2017 que va ser d’un 4,9%, el millor registre des de 2011. Aquest creixement va estar afavorit pel major dinamisme de l’activitat comercial xinesa i altres economies asiàtiques i per la fortalesa de l’àrea euro i altres economies avançades, associat a la reactivació de la inversió empresarial. Els reptes a mitjà i llarg termini impliquen reformes profundes tant en l’àmbit estatal com europeu, per tal d’assolir els objectius fiscals, la garantia de la sostenibilitat del sistema de pensions i l’augment de l’eficiència del mercat (més productivitat i més competència).

  • Informe econòmic 2T 2018 i perspectives   (25.05.2018)

    El Cercle d’Empresaris preveu un creixement de l’economia espanyola del 2,8% interanual durant el segon trimestre de 2018, segons l’informe trimestral Economia global i espanyola 2T – 2018 i perspectives, publicat aquest mes de maig. Per al conjunt de l’any 2018 estima un creixement del 2,7%. Per comunitats autònomes, durant aquest any tindran un major creixement Madrid, Aragó, Navarra, País Basc i Galícia. Catalunya, en concret, creixerà per sota de la mitjana nacional (2,2%). L’informe destaca que Espanya manté el diferencial negatiu en productivitat laboral respecte de les principals economies avançades de la UEM-19. Els empresaris també mostren preocupació per la caiguda de la taxa d’activitat fins al 58,5%, la més baixa en 12 anys; per l’alta taxa d’atur juvenil (36,3%), la més alta de la UE-28 després de Grècia, i per l’alta proporció d’atur de llarga durada (49,8%). El document subratlla, així mateix, la reducció de l’endeutament privat per sota dels nivells previs a la crisi (del 201,6% el 2009 al 139,3% el 2017) i alerta del continu augment del passiu del sector públic.

  • Informe 2018 de la Fundació COTEC per a la innovació   (25.05.2018)

    L’Informe COTEC 2018 tracta sobre l’estat de la R+D+I a Espanya. En concret, aquest número dedica un capítol a l’educació i innovació, en què analitza la interacció entre l’oferta i la demanda de qualificacions en el mercat de treball. Segons l’estudi, hi ha una relació entre la capacitat d’innovació dels països i l’ajustament de competències; no obstant això, a Espanya aquest ajustament presenta dificultats. La utilització, en el cas d’Espanya, d’una elevada proporció de treballadors amb baixes qualificacions, es manifesta en què hi ha àmplies zones de producció de reduït valor afegit i, per consegüent, una baixa aplicació d’innovació. El mercat laboral espanyol valora les qualificacions superiors amb menor intensitat relativa que els mercats de treball dels països líders en innovació. El 2016, la taxa d’ocupació dels graduats espanyols se situa en el 65,6%, mentre que a Alemanya està al voltant del 90%. Aquesta manca d’oportunitats comporta l’emigració de joves, principalment amb destinació al Regne Unit o Alemanya. Finalment, l'informe apunta que els graduats CTEM (ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), nucli del capital humà potencialment innovador, són insuficients per cobrir la demanda i tenen una posició laboral poc favorable en comparació amb els graduats superiors d’altres àrees.





Nota

Les opinions que s'expressen en els estudis, informacions i anàlisis corresponen exclusivament als seus autors i autores.