Accés al contingut Accés al menú de la secció
Inici  > Informació  > Apunts del treball i model productiu
 

26 de maig de 2017

 
  • Mites de la desregulació de l’ocupació   (26.05.2017)

    L’Institut Europeu de Sindicats (ETUI) ha publicat el llibre Mites de la desregulació de l'ocupació: la forma com es crea ocupació o es redueix la segmentació del mercat laboral, que analitza els canvis en la regulació d’ocupació en nou països de la Unió Europea, entre ells Espanya. El llibre mostra que la reducció de la protecció laboral no ha comportat més llocs de treball ni més beneficis econòmics. A més, els canvis posteriors a la crisi van anar acompanyats per augments d’ocupació precària en els països que van ser més entusiastes en els seus esforços per desregular. Aquest és el cas d’Espanya, on hi ha hagut més de 50 reformes del mercat laboral des de l’Estatut dels Treballadors l’any 1980, i al qual el llibre dedica el capítol 3, sota el títol La història interminable. La desregulació i reforma del mercat laboral espanyol. Segons el llibre, la d’Espanya és una reforma basada més en una fantasia que en una relació fàctica del funcionament del mercat laboral. Òbviament, la recuperació econòmica ha produït un increment en l’ocupació, però amb contractes temporals i amb jornades de parcialitat involuntària. Aquestes reformes i l’elevat atur han conduït a un procés de deflació dels salaris que afebleix la demanda interna i podria posar en perill el manteniment de la recuperació econòmica.

  • Posicions i competències més demandades. Informe EPYCE 2016   (26.05.2017)

    L’Associació Espanyola de Directors de Recursos Humans (AEDRH), EAE Business School, la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) i la Fundació Human Age Institute han elaborat l’informe Posicions i competències més demandades. Informe EPYCE 2016, en què s’analitzen els canvis i tendències anuals en les competències i posicions més demandades en el mercat laboral espanyol. Els resultats evidencien que, per tercer any consecutiu, continua l’interès i, a més, s’incrementa la demanda de llocs de treball que s’agrupen en les famílies de Tecnologia i Comercial i es mantenen en tercer i quart lloc les d’Enginyeria i Màrqueting. Les 10 posicions més demandades són: big data, enginyer informàtic, responsable d’estratègia digital, comercial digital, especialista en punt de venda, enginyer de desenvolupament, especialista en màrqueting online i I+D. Quant a les competències, les més demandades el 2016 en el perfil de júnior són: compromís, treball en equip, idiomes, flexibilitat i iniciativa. Per al perfil de sènior es demana visió estratègica, gestió de projectes, orientació al client, idiomes i lideratge.

  • La remuneració a Espanya   (26.05.2017)

    El Vè Monitor Anual Adecco sobre salaris analitza l’evolució de la remuneració mitjana espanyola en els darrers cinc anys. El 2016, el salari mitjà espanyol es va situar en 1.636 euros mensuals (un 0,2% menys que un any enrere, i un 0,3% menys que en fa cinc). Només quatre comunitats autònomes mostren un salari mitjà superior al nacional: el País  Basc (1.941 euros mensuals), la Comunitat de Madrid (1.933), Navarra (1.735) i Catalunya (1.722). A l’altre extrem, Canàries i Extremadura continuen sent les regions amb els salaris més baixos (1.402 i 1.333 euros mensuals, respectivament). Aquesta bretxa salarial de 608 euros implica que un assalariat basc percep de mitjana un 46% més que un extremeny. Si comparem el 2016 amb el 2011, les comunitats que més han incrementat el salari mitjà en termes nominals són Cantàbria (+5,9%) i Madrid (+3,4%); en canvi, a Extremadura i Castella i Lleó han disminuït (-3,9% i -2,5%, respectivament). D’altra banda, el poder adquisitiu s’ha reduït en totes les comunitats autònomes a excepció de Cantàbria (+2,5%) i Madrid (+0,6%). En concret, Catalunya ha patit una pèrdua de la capacitat adquisitiva del -5,8%.

  • Enquesta de conjuntura de l’exportació   (26.05.2017)

    El Ministeri d’Economia i Competitivitat ha publicat l’Enquesta de conjuntura de l’exportació en què dóna a conèixer els resultats de l’indicador sintètic de l’activitat exportadora (ISAE) del primer trimestre de 2017. Segons les dades, l’ISAE ha experimentat un ascens de més de cinc punts respecte del trimestre precedent. Aquest increment és degut principalment a la milloria en la percepció del comportament de la cartera de comandes i a les expectatives a tres mesos vista. El 47,8% dels entrevistats considera l’evolució de la demanda externa com el factor que té una incidència positiva en l’activitat exportadora, a continuació se situa la disponibilitat de recursos humans adequats (23,9%), la competència en qualitat (20,7%), el tipus de canvi (18,6%), la disponibilitat de finançament extern (11,1%), la competència en preus (10,6%), el preu de les matèries primes (8,3%) i el preu del petroli (7,1%). En un horitzó de dotze mesos, les empreses exportadores espanyoles consideren com a principals destinacions dels seus productes França (41,8%) i Alemanya (38,7%). A més distància es posicionen els Estats Units (21,3%), Itàlia (19,2%), el Regne Unit (17,9%), Portugal (17,7%), Mèxic (11,4%), la Xina (10,6%), el Marroc (8,4%) i Polònia (7,6%).

  • Recomanacions de la Comissió Europea per al pressupost 2018   (26.05.2017)

    La Comissió Europea ha publicat aquest maig les recomanacions específiques  per tal que els països dissenyin el pressupost de 2018. En general, aquestes propostes deixen poc marge per a les polítiques de despesa. En concret, a Espanya, tot i que la Comissió reconeix que ha millorat la situació en els darrers anys, li recomana que revisi la despesa pública i el sistema públic d’ocupació, que compleixi amb els objectius de dèficit (3,1% el 2017 i 2,2% el 2018) i que mantingui una actitud més activa contra la corrupció en la contractació pública. En l’àmbit laboral, li proposa que adopti mesures per promoure la contractació indefinida, que coordini els serveis socials i d’ocupació per adaptar-se a les necessitats de les empreses i dels treballadors que busquen feina i que estableixi un major vincle entre el sistema educatiu i el mercat laboral. Així mateix, considera que s’haurien de corregir les disparitats regionals pel que fa als mecanismes per combatre la pobresa i millorar el suport a la família incloent-hi una atenció de qualitat. Finalment, també insisteix en que l’estat espanyol hauria d’assegurar la inversió adequada i sostinguda en recerca i innovació.

  • Persones i llocs de treball   (26.05.2017)

    L’estudi recent sobre mobilitat global i migració laboral de Randstad avalua les conseqüències econòmiques i socials del treball internacional. L’estudi destaca que el canvi demogràfic alterarà tant la mida com la composició de la població activa. Dos fets prenen rellevància en l’actual context: d’una banda, l’envelliment de la població; de l’altra, l’augment del nivell mitjà de qualificació dels immigrants en gairebé tots els països de l’OCDE entre 2001 i 2011. Aquest augment del nivell educatiu està comportant que la població en edat de treballar sigui sotmesa a un canvi estructural: una força de treball més educada pot subministrar més mà d’obra en el sector dels serveis i en ocupacions més qualificades; en canvi, l’oferta de treball en la fabricació i el transport, caracteritzada per llocs de treball poc qualificats, és probable que disminueixi. L’estudi considera que facilitar la migració laboral ajuda a alleugerir l’escassetat de mà d’obra i que, precisament, certes característiques de les institucions, com són les prestacions per desocupació o la protecció laboral, són incentius per atreure o retenir mà d’obra experta i productiva i, en definitiva, per assegurar el progrés en els països desenvolupats.





Nota

Les opinions que s'expressen en els estudis, informacions i anàlisis corresponen exclusivament als seus autors i autores.