Accés al contingut Accés al menú de la secció
Inici  > Informació  > Apunts del treball i model productiu
 

23 de febrer de 2018

 
  • Impacte econòmic del turisme de negocis   (23.02.2018)

    L’impacte econòmic del turisme de congressos a Espanya creix un 15% el 2016 i el país assoleix la cinquena destinació mundial amb 533 reunions amb més de 217.700 participants, segons el rànquing anual de l’Associació Internacional de Congressos i Convencions, del qual se’n fa ressò la revista Hosteltur en el seu número Especial 2018 MICE & business. El país presenta avantatges competitius en infraestructures, comunicacions, seguretat, innovació i sostenibilitat. Les ciutats que més atreuen aquest tipus de turisme són Barcelona, considerada la tercera destinació mundial (181 convencions) i Madrid, considerada la setena (144 convencions), el 2016. Pel que fa a Catalunya, entre gener i octubre de 2017, 1,2 milions de turistes l’han visitat per motius de negocis, i han generat una despesa de 1.473,2 milions d’euros. Tanmateix, altres ciutats de dimensió mitjana també creixen en aquesta activitat turística, les ciutats entre 100.000 i 200.000 habitants van representar el 13% de les convencions i les de menys de 100.000, el 15%. El turisme de negocis és un objectiu prioritari per a les destinacions, atesa l’alta rendibilitat, amb una despesa mitjana molt superior a la del sector; però, al mateix temps demanda renovació constant, innovació tecnològica i excel·lència en els serveis.

  • Enquesta mundial de directors executius   (23.02.2018)

    PwC ha elaborat l’Enquesta mundial de directors executius a partir de l’opinió de 1.293 alts executius en 85 països, que ha estat presentada al Fòrum Econòmic Mundial de Davos. El 63% dels executius espanyols i el 57% dels globals preveu una millora en l’activitat mundial. La sobreregulació (42% dels enquestats) torna a ser la principal preocupació, seguida del terrorisme (41%), la incertesa geopolítica i els ciberatacs (40%). Un altre factor que també preocupa força de cara al 2018 és la velocitat del canvi tecnològic. Els màxims executius consideren que les principals disrupcions que afectaran els seus negocis durant els propers cinc anys són la intel.ligència artificial, la robòtica i el blockchain, que conduirà a nous comportaments del consumidor i al significatiu augment del nombre de competidors. Altres riscos com la volatilitat del tipus de canvi, que estava entre les primeres preocupacions dels executius el 2017, o el canvi de comportament dels consumidors, han perdut pes significativament. Els mercats on els directius espanyols veuen majors oportunitats de negoci són els Estats Units, Alemanya i el Brasil.

  • Xarxes personals i inserció laboral juvenil   (23.02.2018)

    El Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana de la Universitat Autònoma de Barcelona ha publicat l’estudi Les xarxes personals en la inserció laboral juvenil en temps de crisi. Una anàlisi a Barcelona, orientat a identificar la relació entre contactes personals i ocupació en una mostra de 250 joves entre 20 i 34 anys a l’àrea metropolitana de Barcelona. Les dades relatives a l’ús de contactes indiquen que es tracta d’un recurs generalitzat en el procés de recerca de feina (99,2% dels joves entrevistats) i que el 60% de les ocupacions trobades han estat gràcies a aquest recurs. D’altra banda, s’ha demostrat que l’ajuda i eficàcia dels contactes depèn més de les característiques del contacte que no pas de qui busca ocupació. L’ús de contactes s’utilitza tant en categories baixes com altes, sent un bon mitjà per obtenir treballs secundaris i sense contracte en l’entorn de la baixa protecció laboral, fet que s’observa principalment en les insercions a partir de 2008. L’estudi conclou que la generalització en l’ús del capital social no ha implicat insercions laborals iguals per a tots els joves, atès el paper que juguen les diferències en el perfil dels contactes, que en combinació amb altres factors com són el nivell d’estudis o l’edat marquen les característiques de l’ocupació obtinguda per aquet mitjà.

  • Reforma laboral i devaluació salarial a Espanya   (23.02.2018)

    La consultora Syndex ha publicat l’estudi Reforma laboral i devaluació salarial a Espanya, una anàlisi dels termes en què s’ha produït l’ajustament salarial des de 2008, dels factors que expliquen aquest fenomen i de com hi ha influït la reforma laboral. El salari mitjà per treballador se situava el 2015 en un 4,9% inferior en termes nominals, i un 12% inferior en termes reals respecte dels nivells de 2008. El primer factor que explicaria la devaluació salarial és la pròpia crisi econòmica, amb un alt grau de destrucció d’ocupació i un ascens dels nivells d’atur. Si bé la negociació col·lectiva ha permès mantenir durant la crisi els salaris en termes mitjans, molts treballadors no coberts per la negociació col·lectiva, i els que han canviat d’ocupació, han estat exposats a la degradació de les condicions de treball, tant a nivell retributiu com no retributiu. El segon factor són les reformes laborals, en particular la de 2012 que ha minvat la capacitat negociadora dels treballadors i ha donat un alt poder discrecional als empresaris. D’altra banda, la reforma ha afavorit la contractació parcial i temporal dins l’estratègia de flexibilització laboral i, per tant, la precarització de l’ocupació com a tret estructural.

  • Butlletí mensual de CaixaBank Research   (23.02.2018)

    El darrer informe mensual de CaixaBank Research dedica el seu Dossier al canvi tecnològic i el creixement econòmic. El primer article que forma part del Dossier porta per títol Revolució tecnològica i desacceleració de la productivitat i mostra que la productivitat laboral mundial ha passat de créixer un 2,6% anual en el període 1996-2007 a un 1,8% anual en el període 2013-2016. El ritme de creixement de la productivitat total dels factors (PTF) ha registrat, fins i tot, una taxa negativa en els darrers anys. El segon article del Dossier aprofundeix en el perquè d’aquest menor creixement de la productivitat. Segons l’estudi, la clau està en les innovacions digitals, intensives en capital intangible, que permeten reproduir els productes i la informació a un cost marginal proper a zero, de manera que faciliten que un productor acumuli la majoria del mercat i que ens moguem cap a una economia a dues velocitats, amb empreses capdavanteres en productivitat i empreses amb baixa productivitat. Finalment, el tercer article, Escrivint el futur: el canvi de paradigma tecnològic i la nova economia, destaca que la societat està immersa en un canvi tecnològic que afectarà el mercat laboral, l’estructura sectorial de l’economia i la manera d’operar de les empreses. 

  • Teoria econòmica de les reformes fiscals   (23.02.2018)

    Un nou número de la sèrie Papers d’economia espanyola, de Funcas, analitza la teoria econòmica de les reformes fiscals i les aplicacions per a Espanya. Aquest número inclou, entre d’altres col·laboracions, un estudi títulat Tendències fiscals a la Unió Europea: situacions i implicacions per a Espanya, que compara els impostos a Espanya amb els de la Unió Europea i dels Estats Units i suggereix diverses reformes de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), que és menor i menys progressiu que la mitjana de la UE-15. Altres articles exposen els enfocaments teòrics més utilitzats per analitzar el fenomen de l’evasió fiscal, des del punt de vista del compliment o incompliment de les obligacions fiscals per part dels contribuents i des del punt de vista del comportament, amb un estudi conductual en les darreres dècades per comprendre els determinants que influeixen en aquesta decisió. Altres articles aborden l’elasticitat de la renda declarada; la desigualtat de la renda i l’IRPF a les llars espanyoles durant la crisi econòmica i la corba de Laffer de l’impost sobre la renda personal des d’un enfocament microeconòmic.





Nota

Les opinions que s'expressen en els estudis, informacions i anàlisis corresponen exclusivament als seus autors i autores.